La importancia de llamarse Ernesto

Sinopsi

David Selvas dirigeix la versió en castellà del clàssic d’Oscar Wilde amb un repartiment de luxe

Paco Nieva diu que La importancia de llamarse Ernesto és «un somni perfecte de teatre, una comèdia despietada i excèntrica, perfecta, bella i onírica com la vida d'una rosa a les estranyes parets d'un jardí vertical». Una rosa delicada que ens recorda allò efímer i revelador que té la bellesa i la vida.

Wilde va escriure una picada d'ullet perfecta plena de saviesa dramatúrgica i d'intel·ligència vital. Amb les seves rèpliques desacomplexades fa que la veritat exploti a la cara dels espectadors, que se senten constantment interpel·lats.

Wilde obra una gran quantitat de territoris per on es passegen els seus personatges: l'amor, el desig, els orígens, el compromís, la hipocresia, la identitat i, sobretot, la llibertat, la seva llibertat tan estimada, per poder ser qui era , i que ho va portar a la presó poc després d'escriure La importancia de llamarse Ernesto. Aquest sentiment de llibertat és present en tota la funció. I potser la concreció més clara d'aquesta llibertat la veiem en dos dels personatges femenins, Gwendolen i Cecily, que viuen amb tanta intensitat o més la seva vida somiada que la seva vida real. On són els límits de cadascun de nosaltres? Per què ens autocensurem? Com podem esdevenir, amb plenitud, nosaltres mateixos?

Encara que potser costi de veure, ja que ens trobem davant d'una comèdia lluminosa, dins de La importancia… hi ha també una forta pulsió de mort. Com tota obra d'art que ens ressona, després de més de cent anys de la seva creació, allò que ens explica Wilde de com viure està profundament lligat al fet que això d'existir (que sapiguem nosaltres) només passa una vegada i que la nostra « estada» en aquest món només té sentit si arribem a ser lliures.

En cartellEn castellà

Fitxa Artística

  • Autoria: Oscar Wilde
  • Direcció: David Selvas
  • Traducció: Cristina Genebat
  • Intèrprets: Pablo Rivero, Ferran Vilajosana, Paula Malia, Paula Jornet, Gemma Brió, Albert Triola, María Pujalte 
  • Disseny de l’espai escènic: Jose Novoa
  • Disseny d’il·luminació: Mingo Albir
  • Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos
  • Disseny de vestuari: Maria Armengol
  • Caracterització: Paula Ayuso
  • Coreografia i moviment: Pere Faura
  • Direcció musical: Pere Jou i Aurora Bauzà (Telemann Rec)
  • Composició musical original: Paula Jornet
  • Una producció de Teatre Nacional de Catalunya, La Brutal i Bitò

Multimèdia