Las cosas que sé que son verdad

Las cosas que sé que son verdad és el text que va escriure Andrew Bovell després de Cuando deje de llover. En aquest cas, Bovell perfila un univers més contingut que en l'epopeia de la seva peça anterior: una sort de petit organisme preservat en una perla d'àmbar. Aquí, en lloc de contemplar una vasta extensió de manera immediata, som capaços d'extrapolar un paisatge encara més ampli a partir d'un detall subtil. En la seva immensa contenció, l'obra explora un tema constant en l'imaginari de l'autor: les relacions, les fissures i els vincles de les persones amb la naturalesa. Amb la naturalesa i, a través d'aquesta, també amb tot allò que està més enllà del coneixement i del domini humà. Aquelles coses que, malgrat la il·lusió del control, va traçant el transcurs de la vida.

En una casa suburbana, amb un petit jardí, una família de classe mitjana afronta el pas d'un any decisiu. A partir de la metàfora material del pas de les quatre estacions, que condensaran el creixement i el canvi de quatre germans i germanes i dels seus vincles amb el seu pare i la seva mare, assistim al desenvolupament d'un organisme que mutarà, s'agitarà i morirà per seguir, sempre, incontenible i imparable, respirant i transformant-se.