Obsolescència programada

Una dona, al voltant de la cinquantena, entra en una botiga d’electrodomèstics,
dona una ullada i marxa. La mateixa dona, uns minuts després, torna a entrar, pregunta les característiques d’una rentadora i marxa. La mateixa dona, uns minuts després, torna a entrar amb una maleta, una cadira plegable i una planta. S’asseu i anuncia que es quedarà allà, a la botiga, durant nou mesos.
Ni un dia més ni un dia menys.

Obsolescència programada ens parla d’aquesta situació a través de la figura d’una dona que volta la cinquantena; una dona que ja no pot tenir fills i que ha entrat en aquella franja d’edat en què se sent invisible. Com que no és “reparable”, es prepara per tornar a començar, però ho fa d’una manera ben peculiar: entra en una botiga d’electrodomèstics i anuncia la seva intenció de quedar-s’hi. Allà establirà una relació particular amb la dependenta, una dona al voltant dels trenta, que podria ser la seva filla. Amb l’ajuda de la dependenta i del visitant habitual, desplegarà tots els somnis no acomplerts, agafarà els camins que va desestimar en un moment determinat i explicarà la seva història, real o imaginada.