Travy

Un adéu com a salutació. Un forat al budell. Podríem posar una mica més de música, si us plau? La càrrega que suposa no marxar mai del clan i no veure’s un mateix a fora és insostenible. Caminarem entre el desordre. Perquè això és un caos. Ens taparem els ulls durant la caiguda perquè caurem. Tots quatre. Serà un últim intent. Cremarem el piano de casa i des de les golfes del cervell farem un pas. Un salt. Un ocell en flames. Una maleta amb potes. Un monstre ineludible. Un udol nocturn que fuig per un racó. Anirem endavant amb la festa per funeral. Amb la celebració d’un incendi. Ens trobarem a faltar? Bona pregunta. Mira’ls: posen el show davant d’un canó. S’agafen de les mans per travessar les cendres. És l’hora. “Ei, tu, ens espera un regal, allà darrera?” Potser es fa fosc. “Mama? Som una papallona fugint d’un incendi. Papa, si no riuen, em moriré?”

Oriol Pla i Pau Matas, dramaturgs